Aquest matí no ha començat gaire bé...
M'he trobat morts als meus dos hàmsters, el Lincoln i l'Scofield...
M'he quedat de pedra. Ahir en anar a dormir estaven cadascú a la seva roda, corrent com si s'acabés el món. I potser si que s'acabava per a ells. Sé que són éssers molt petits, però m'ha fet molta pena, diguem que estic de dol...
El dibuix és d'un hàmster que va tenir una amiga i companya d'estudis, la Judith, la mateixa que ha fet la il.lustració. Aquesta imatge està extreta del seu blog, el dia que la vaig veure em va agradar molt. No pensava en què la pogués utilitzar per recordar els meus hàmsters. Però així ha estat.
En els links de la dreta podreu trobar-hi el de la Judith...i és que un dia tonto el té qualsevol...
4 comentaris:
Ho sento molt Laia, a mi em va passar el mateix. Vaig tenir una parella de hamsters i un dia (feia poc que els tenia) mel's vaig trobar els dos fets una boleta a la caseta.
Va ser molt extrany, jo crec que van morir de fred, perque eren molt petits.
No m'ho podia creure, pobres...
Quina casualtitat el dibuix, si ho sé no el penjo.
petonets
Em sap molt de greu!!! Et donc el meu condol!!!
Avui he passat per el teu blog de casualitat i he vist que tenies un link de el meu flickr. Tambe tinc blog. Merci per tot.
Bé, jo pinso que de vegades un es dorm i no vol despertar, tal vegada segueixen somiant, no?
el millor és no despertar-los.
saludos!
(intenté recordar algo de mis clases de catalán, jeje)
Ooooh!
Lo siento mucho!
Publica un comentari